Cèdula d'habitabilitat: què és i quan te la demanen?

La cèdula d'habitabilitat és un document autonòmic: no es demana a totes les comunitats. Comprovem si la teva l'exigeix per al teu immoble.

A Catalunya, el Decret 141/2012 la defineix com l'acte administratiu que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat i que, per tant, es pot destinar a residència. Aquestes condicions tenen a veure amb la superfície, la llum, la ventilació, l'aigua, la cuina i el bany, entre d'altres.

Hi ha dos tipus principals. La de primera ocupació és per a habitatges nous. La de segona ocupació és per a habitatges que ja existien, que és la que necessita gairebé tothom qui ven o lloga un pis de segona mà.

Aquestes són les comunitats que hem comprovat a la seva normativa oficial. A la resta, la majoria no demana cèdula per vendre o llogar, però algunes tenen documents o condicions propis: amb l'adreça de l'immoble et diem què demana la teva.

Segons el Decret 141/2012, l'habitatge ha de tenir cèdula vigent quan es ven, es lloga o se'n cedeix l'ús, també en la segona venda i les següents. A més, les companyies d'electricitat, aigua, gas i telecomunicacions l'han de demanar per fer el contracte.

En la venda d'un habitatge de segona mà hi ha excepcions. El comprador pot eximir el venedor de lliurar-la si l'habitatge s'ha de rehabilitar o enderrocar, si no s'utilitzarà com a habitatge, o si, per causes excepcionals, acorden davant notari lliurar-la més tard, amb la sol·licitud ja presentada. En el lloguer no hi ha aquesta excepció.

Recorda que, si vens o lloges a Catalunya, també necessites el certificat energètic i, des del 3 d'octubre de 2026, el certificat d'amiant. T'ho expliquem a la guia per vendre o llogar un pis amb uralita.

A Catalunya, la cèdula de segona ocupació dura 15 anys. La d'habitatge nou, 25 anys. Quan caduca, cal demanar-ne una de nova amb un certificat tècnic actualitzat. No hi pot haver dues cèdules vigents per al mateix habitatge.

Si no saps si el teu pis té cèdula vigent, ho pots consultar al web de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. La Generalitat es compromet a respondre en 30 dies hàbils des que rep la sol·licitud completa.

A les Illes Balears la cèdula dura 10 anys i l'expedeix el consell insular de cada illa. A la Comunitat Valenciana no es parla de cèdula sinó del títol que permet ocupar l'habitatge, que es tramita a l'ajuntament.

Primer, un tècnic visita l'habitatge i signa el certificat d'habitabilitat. A Catalunya el pot signar un arquitecte, un arquitecte tècnic, un aparellador o un enginyer d'edificació. Amb aquest certificat es presenta la sol·licitud a l'administració, que és qui concedeix la cèdula.

A la visita, el tècnic mesura l'habitatge i comprova les condicions mínimes: superfície útil, alçada, llum i ventilació de les estances, aigua, desguassos, cuina i bany. Per als habitatges anteriors a l'11 d'agost de 1984, a Catalunya s'apliquen unes condicions adaptades a la seva època.

Si l'habitatge no compleix alguna cosa, el tècnic et diu què caldria arreglar abans de demanar-la.

A més del tècnic, l'administració cobra una taxa. A Catalunya és de 20,90 € per habitatge si es presenta presencialment, i de 14,65 € si es tramita per internet, que té una bonificació del 30 %. A Menorca, per exemple, la renovació costa 25,24 € per habitatge. Cada administració fixa la seva.

Primer comprovem si la teva comunitat la demana. Si la demana, et visita un tècnic, signa el certificat i presentem la sol·licitud en nom teu. Costa 89 € IVA incl. en un pis i 119 € IVA incl. en una casa. La taxa oficial va a part: la paguem per tu i te la cobrem sense marge. Naus, locals i comunitats, amb pressupost.

Si vens o lloges, et surt més a compte el pla «Tot per vendre o llogar»: certificat d'amiant, certificat energètic i cèdula en una sola visita, des de 339 € IVA incl. en un pis de fins a 90 m². Més detalls a la pàgina de la cèdula d'habitabilitat o demana el teu pressupost.